La crisi actual ha ajudat a posar de relleu les contradiccions,
injustícies i riscos que comporta el model econòmic imperant. Un àmbit
especialment important és l’alimentari i, de fet, els últims anys ha
estat objecte d’especial atenció per les alarmants conseqüències que
provoca. Podem començar afirmant que el capitalisme té elements que són
intrínsicament contraris a un sistema alimentari just. I dos dels
elements més importants d’aquesta contradicció són la recerca de la
maximització del benefici monetari i la necessitat d’un creixement
il·limitat.
Aquests elements fan que el sistema de producció alimentari provoqui l’esgotament continu dels recursos naturals i la reducció de la biodiversitat,
amb les seves conseqüències també sobre les comunitats i persones. El
més greu és que avui per assegurar una sortida al mercat convencional
cal seguir unes pràctiques d’agricultura intensiva, ja que altrament
resulta inviable.
A més d’aquesta problemàtica, la naturalesa del mercat crea inestabilitats i riscos permanents.
Aquestes inestabilitats es donen en forma de fortes variacions al preu
pagat als pagesos, i poden ser a causa de males collites o per la
competència estrangera promoguda per la globalització neoliberal. En
tots dos casos el productor ben poc hi pot fer i, en canvi, les pèrdues
recauen sobre ell. Per acabar-ho d’adobar, l’especulació financera
mundial, motivada tant sols pel benefici a curt termini, afegeix més
inestabilitat en els preus dels aliments. És clar que ni els consumidors
ni els productors haurien de dependre tant de les fluctuacions
mercantils per assegurar-se d’una bona alimentació pels primers i d’uns
ingressos justos pels segons.
En resposta a aquesta situació, fa anys que estan naixent iniciatives
a tot Europa en forma de cooperatives de consum i/o producció
d’aliments ecològics. A Cardedeu, concretament, hi tenim la cooperativa Cardedeu Autosuficient, que des del 2011 agrupa al voltant de 30 famílies; i el Rebost d’en Sidru, que n’agrupa gairebé a una desena. Actualment, ambdós grups són proveïts principalment per l’Hort de Cal Cerdà.
En general, existeixen diferents tipus de cooperativa, però aquí em centraré en les que segueixen el model de les AMAP[1]
franceses. Aquest model es basa en l’acord de productors i consumidors,
tots ells membres de la mateixa cooperativa. La característica més
important de les AMAP és que tots els membres es comprometen a pagar la
collita de tota la temporada a partir d’una estimació feta,
independentment de si després l’estimació es compleixi fil per randa.
D’aquesta manera, una sobreproducció pot beneficiar els consumidors,
però en cas de menys producció per una mala collita o altres causes
alienes a la responsabilitat dels pagesos, això no significaria la seva
ruïna per manca d’ingressos. És així com s’aconsegueix evitar les
variacions injustes del sistema mercantil. Cal assenyalar que la
proximitat i coneixença entre els membres fa que aquestes cooperatives
basin del seu funcionament en la confiança, limitant així possibles
comportaments egoistes i aprofitats en qualsevol de les parts.
Aquestes cooperatives, malgrat estar centrades en l’àmbit de
l’alimentació, tenen uns efectes importants en molts altres d’àmbits. A
continuació exposaré breument algun d’aquests àmbits on s’afecta
positivament.
Un primer eix és òbviament el mediambiental. D’una
banda, la pràctica d’una agricultura ecològica evita la destrucció
progressiva d’ecosistemes naturals causats per l’ús d’insecticides i
pesticides. D’altra banda, la producció local fa que s’estalviïn en
transport enormes quantitats d’emissions de CO2, que són les principals
causants de l’escalfament global. En resum, el model d’agricultura
ecològic que defensen les cooperatives s’oposa al d’agricultura
intensiva i això suposa un impacte molt desitjable cap a la
sostenibilitat del medi ambient.
El segon aspecte a subratllar, molt relacionat amb l’anterior, és la salut.
I és que no sempre es dóna prou importància als impactes que tenen els
productes químics que s’apliquen a l’agricultura en la salut de la
persones. A l’agricultura convencional, per exemple, una fruita pot
passar entre 15 i 20 tractaments fitosantiaris abans de la collita[2].
Per aquest motiu, una dieta basada en aliments ecològics tindrà
conseqüències bones per la salut de les persones. A més a més, un estudi
recent assenyala que alimentar-se d’aliments modificats genèticament
(transgènics) pot fer augmentar fins a 5 vegades la probabilitat de
patir càncer[3].
Un tercer àmbit és el de la justícia social.
L’estructura de producció actual condemna a molts productors a haver de
seguir una agricultura intensiva per a poder sobreviure. És per això que
la sortida d’aquest model productiu és tan important, en tant que un
pacte directe entre productors i consumidors pot fer real una combinació
entre una agricultura variada, respectuosa i a petita escala, i unes
condicions de vida dignes per als productors. Dins les cooperatives, els
preus no s’haurien de fixar només en comparació amb el mercat, sinó amb
el propòsit que els pagesos rebin uns ingressos justos.
La cultura i la formació són també dos aspectes molt
importants. D’una banda, és evident que la provisió d’aliments variats i
autòctons fa créixer molt la nostra cultura hortícola i culinària. De
l’altra, el contacte directe entre productors i consumidors, i les
visites regulars als horts de la cooperativa fan que els membres puguin
conèixer de primera mà el funcionament i les problemàtiques de cada
planta i d’aquell l’ecosistema concret. Saber d’on venen els aliments
que consumim i també com es treballen ha de ser un element central de
qualsevol grup de consum.
En cinquè lloc, una cooperativa model AMAP, lluny de funcionar en
mode botiga, basa el seu funcionament en la participació de tots els
membres. Aquest és un altre aspecte que no es pot oblidar, ja que la socialització que es dóna en aquestes associacions crea un capital social[4]
beneficiós no només pels cooperativistes sinó per la societat en
general. En resum, la participació activa de la societat facilita la
creació de xarxes i la mobilització ciutadana, i ens ajuda a fugir de
l’individualisme egoista cap al que ens condueix el sistema imperant.
En darrer lloc, una cooperativa ajuda sens dubte a adquirir més sobirania.
La possibilitat d’’autogestió d’un element tant important com és la
nostra provisió d’aliments ens fa ser més autònoms i lliures. En
conseqüència, veiem augmentada la nostra resiliència enfront a decisions
d’agents externs i a les inestabilitats mercat en general, i això és
positiu per als pagesos i per als consumidors.
En conclusió, la creació d’una cooperativa de producció i consum
ecològic permet superar els problemes més importants que presenta el
model de producció capitalista, ja que garanteix la sostenibilitat del
medi ambient, la possibilitat que projectes de producció ecològica
siguin viables i ofereix una independència respecte els mercats i els
agents econòmics.
[1] Association pour le Maintien de l’Agriculture Paysanne, http://www.reseau-amap.org
[2] Pomes sense residus, El medi ambient, 15/12/2011, TV3
[3] Séralini, G-E. Et al. 2012. Long term toxicity of a Roundup herbicide and a Roundup.toleran genetically modified maize. Food and Chemical Toxicology.
[4]
El capital social és el conjunt de recursos que té un individu i que es
deriven de la seva participació en xarxes socials, i que faciliten la
seva cooperació social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada